​Fūryū

​

La bellesa no crida, només passa, com una branca que cau. L’elegància del fred, del vent, del que s’esvaeix sense fer soroll. Fūryū: allò que és bell perquè no dura.

 

Descripció artística:

 

Fūryū s’obre com un paisatge de branca i neu, sense horitzó clar, on tot és moviment congelat. Les textures blanques i dinàmiques recorden la neu atrapada entre troncs i roques, mentre que el fons de tons terrosos i freds suggereix un silenci dens, hivernal.

La composició es fon entre el visible i l’intuït, i convida a una lectura estètica propia del wabi-sabi: bellesa en la imperfecció, en el gest espontani i en la matèria que no pretén res. Fūryū és una reverència a la natura quan deixa de voler ser observada.

​

​

​

Fūryū (風流) és un concepte estètic japonès que es refereix a una elegància refinada, sovint associada amb la simplicitat, la natura i l’apreciació del moment present.

​

​

​

​